oriolrius.cat

Reading time: 1 – 2 minutes

Aquest aniversari ha passat sense pena ni glòria, de fet fins hi tot l’article conmemoratiu arriba amb mesos de retard però més val tard que mai o això diuen.
Així doncs, toca menjar-se el pastís i celebrar que el projecte continua viu:

Com ja vaig anunciar l’any passat tinc grans plans pel blog, de fet, continuo tenint al cap una remodelació de la seva imatge per donar-li un acabat més professional i segurament l’acabaré partint en tres grans temàtiques:

• Personal
• Temes tècnics
• Creixement personal

En escència aquests són els tres cans interessos que mouen els meus dies actualment, a més cada dia hi ha articles on es veu més marcada aquesta diferència. Per tant, la cosa pinta que serà algo així.

Abans d’acabar agraïr-vos als que em seguiu per la vostre fidelitat, gràcies!

Reading time: 2 – 2 minutes

Aquest passat cap de setmana hem estat a Mas Vinyals un hotelet situat no massa lluny de la Pobla de Segur just al peu de la Vall Fosca. Doncs bé, la meva idea era convidar-vos a descobrir aquesta zona del Pirineu que és molt bonica i interessant.

Per altre banda, sé que alguns de vosaltres us agraden els hotels de luxe com a Estefania i a mi, si a això li sumem un tracte familiar i un preu raonable no em queda més remei que recomanar-vos aquest racó de pau que és l’hotel Mas Vinyals.

El lloc ha estat tancat els últims anys però l’han tornat a obrir; cal reconeixer la seva originalitat en un entorn tan rural i tradicional com és el Pirineu. Podeu trobar un lloc que sense perdre aquest toc característic del Pirineu convina amb unes habitacions temàtiques molt ben aconseguides. Tot això en un entorn tranquil i relaxat, amb unes vistes inmillorables.

No us perdeu les vistes de la nostre habitació:

El fet de tenir el seu propi heliport ja deixa clar a quin tipus de públic va orientat l’hotel, però la crisis suposo que ha ajudat a que es pugui passar un cap de setmana romantic amb habitació doble, sopar, esmorzar, reserva privada del jacuzzi i algún altre detallet que ara no recordo per uns 160€. Sota el meu punt de vista un preu molt econòmic per quedar com un senyor amb la parella.

Abans d’acabar una foto de l’hotel:

Reading time: 4 – 6 minutes

Un altre pas dintre de la meva formació personal ha estat fer un curs de Mindfulness a Mens Venilia dirigit per Elizabeth Alliaume. A més en aquesta ocasió vaig compartir el curs amb en Carles cosa que el va fer encara més agradable.

Per situar el tema de Mindfulnes m’agradaria usar una definció molt esqüeta i que em va agradar moltíssim del què és Mindfulness: “el Mindfulness és el Zen pel món occidental”. Si haguéssim de traduir aquest anglisisme d’alguna manera ho podriem fer com a “Consciència Plena”; però aplicar les tècniques del Zen en una cultura com la nostre on la velocitat i l’excés d’ocupacions regnen el nostre dia a dia es fa realment complexe de combinar.

Degut a la nostre educació i les costums que hem anat adquirint al llarg de la vida estem acostumats a tenir la ment molt ocupada, si l’observem durant una estona notarem que no para d’anar d’un tema a un altre sense parar. Passant pels temes de forma superficial, accelerada i distorcionada. De fet, si intentem calmar totes aquestes idees que no paren d’arribar-nos això es converteix en un impossible. Per tant, podriem dir que sovint la ment va pel seu costat sense comptar amb la nostre voluntat.

Identificar la ment com a medi de coneixement és molt habitual però degut a aquest soroll constant quan volem usar la ment per coneixer coses del nostre interior la ment es converteix en un problema, no ens han educat per fer això amb la ment i aquesta se’ns envà, s’escapa a altres temes i tasques que li són més familiars.

Un altre obstacle és el propi funcionament de la ment, la nostre ment intenta solucionar els problemes desde la racionalitat i a través del llenguatge. Tot això no ens serveix per treballar amb el nostre interior ens cal la lucidesa i l’intel·lecte, però no el pensament racional. De fet, segons el Mindfulness el que ens cal per treballar amb el nostre interior és l’atenció sostinguda.

Per estar atents a alguna cosa, hem d’apartar la raó. Si mantenim la raó estem afegint prejudicis, valoracions, estem creant símbols i seleccionant. Només mantenint l’atenció d’una forma fixe i sostinguda; simplement mirant de forma continuada podem arribar a veure. Cal mantenir aquesta actitut. De la mateixa manera només si mantenim l’actitut d’escoltar podrem arribar a sentir. Estem molt acosutmats a escoltar usant la raó i el pensament, de forma que no escoltem tot el que ens diuen només una versió distorcionada dels fragments que hem deixat passar pels nostres filtres. Ja que sovint ja hem creat el símbol del que volem escoltar i distorcionem el que escoltem per crear allò volem sentir.

Tot aquest canvi en l’actitut a l’hora de posar la nostre atenció produeix un fenomen extraordinari: la ment adquireix la capacitat d’entrar dins del que mira, s’adquireix la capacitat de penetrar en el que s’esta mirant. Aquest és el punt on es nota la diferència entre pensar i mirar. Si sóm capaços de mantenir aquesta atenció plena en el focus de la nostre observació la ment acaba identificant-se amb el sentiment, la intuició i d’altres escències que tenim en l’interior.

Així doncs l’atenció plena la podem assolir a través d’una experiència contemplativa, allunyada de les valoracions, els prejudicis i les seleccions. És una observació oberta i ingenua. És important obrir-se a l’experiència sensorial, de forma atenta i sense valorar o refusar de forma activa cap experiència.

Les 7 actituts escèncials del Mindfulness:

• No judici
• Paciència
• Ment del principiant
• Confiança
• Distenció
• Acceptació
• Desprendiment

El aquí i el ara:

• Centrar-se en el moment present
• Obertura a l’experiència i els fets
• Acceptació radical
• Elecció de les experiències

Resum:

• No conceptual, prestar atenció i conciència sense centrar-se en els processos de pensament implicats.
• Centrar-se en el present.
• No fer valoracions, no es pot experimentar algo si esperem una altre cosa.
• Intencional, sempre hi ha una intenció directa de centrar-se en algun focus i de tornar-hi si ens hi hem allunyat per algún motiu.
• Observació participativa, no es una observació allunyada sinó que hi ha una implicació més profunda a través de la ment i el cos.
• No verbal, es treballa amb les emocions i sensacions no amb la paraula.
• Obert a l’experimentació sensorial i perceptiva.
• Lliberador, cada moment d’experiència viscuda plenament és una experiència alliberadora.

Bibliografia:

• El poder de la atención: 100 lecciones sobre Mindfulness. Autor: JON KABAT -ZINN
• La práctica de la atención plena. Autor: KABAT-ZINN, JON
• El milagro de Mindfulness. Autor: HANH, THICH NHAT

Programa del curso: formato PDF

Reading time: 3 – 5 minutes

El Benja i jo igual que l’any passt ens varem acostar el 1,2 i 3 de juliol a les jornades de Symfony de Castelló. A destacar que aquest any hi havia moltíssima més presència de gent que l’any passat obviament tots plegats professionals molt interessants i com m’agrada dir a mi moltíssima gent vocacional disposada a compartir-ho tot i a passar uns dies molt agradables rodejats d’altres geeks.

La organització va estar excel·lent, es mereixen un 10. No havia vist mai un event tan econòmic i tan ben montat, se’ls ha de felicitar perquè la feina que fan és encomiable. Si ens centrem en les xerrades cal dir que el nivell era força elevat i això sempre és d’agraïr, obviament els ponents sempre tenen nivells diferents i capacitats oratories de diferent calibre però en conjunt la valoració és boníssima.

Pel que fa al contingut destacar que la xerrada del Alvaro Videla em va encantar. Potser perquè estava relacionada amb temes d’AMQP amb els que a la feina hem entrat molt forts. Però potser va ser la xerrada que més em va atreure. Aquí és on es nota que el meu perfil és més de sistemes i networking que no pas un programador pur.

Encara no he parlat de Symfony que és el tema central de les jornades i més concretament del recent estrenat Symfony2. Però això es mereix un apartat especial. He de destacar la feina que han fet la comunitat de Symfony perquè si la primera versió ja la trobava excel·lent aquesta versió ja és algo sublim, no puc dir res més que genial!

Esta clar que una versió tan recent com la que tenim ara esta mancada de moltes cosetes que es troben a faltar però la filosofia que acompanya al framework i els detalls de qualitat que es respiren per tots els racons els trobo difícils de millorar. Per altre banda, destacar també el microframework silex, en escència es tracta del mòdul de routing que té Symfony2 amb la possibilitat de carregar qualsevol dels altres mòduls que té Symfony2, això li dona una lleugeresa i velocitat impressionants.

Per explicar-me una mica del perquè de les coses que destaco penseu només en això: imagineu una interficie gràfica feta amb Symfony2 i qualsevol dels frameworks de JavaScript que més es porten jQuery, ExtJS, etc. desacopleu el model de negoci i la lògica de l’aplicació a través de RabbitMQ; aprofitant aquesta desconnexió entre la vista i el controlador es podria aprofitar el sistema AMQP proposat per desenvolupar codi en qualsevol llenguatge: php, php+silex, python, erlang, C, etc. que es dediques a implementar la lògica de negoci del nostre projecte. Només amb aquests elements es podrien programar moltíssimes de les xarxes socials o grans aplicacions web que s’estan oferint avui en dia al famós ‘cloud’.

Entenc que amb l’exemple que he explicat anteriorment es pot veure la grandesa de les coses que destaco i la potència infinita que ens ofereix a l’hora d’enfocar projectes escalables, senzills d’analitzar i a més per formats d’equips amb disciplines molt dispars.

Si hagués de destacar alguna cosa negativa de les jornades no seria pas un problema de les mateixes jornades sinó de com s’organitza el teixit tècnic que hi vaig coneixer, és a dir, moltes dels geeks que acudeixen a aquestes cites són freelance o treballen en PIMES, això fa que les grans software factories no disposin d’equips formats en aquestes disciplines. Obviament això no és culpa de les persones sinó de la demanda de les grans corporacions sobre tecnologies privatives, obviament la gent que vivim l’open source només en som unes víctimes que treballem per canviar el món poc a poc.

Reading time: 2 – 3 minutes

Aquest estiu m’he comprat un Amazon Kindle de 3a generació després de que fa uns mesos l’Oriol M. em va recomanar comprar-me un llibre electrònic i malgrat les meves reticències vaig parlar amb el Marc M. perquè em deixés el seu Kindle durant una setmana i després de l’experiència vaig llençar-me corrent a comprar-me’n un. Ho vaig fer via ebay i per uns 130€ el vaig tenir a casa en 2 dies. Mai m’hagués imaginat que m’acabaria convertint en un enamorat d’aquest aparell, realment he passat a un altre nivell i llegir llibres amb el eBook s’ha convertit en una experiència molt satisfactoria.

El que més aprecio és:

• Puc portar moltíssimes llibres i articles a sobre per poc més de 100gr
• La comoditat d’us és genial
• Subrtallar i fer anotacions de forma còmode i senzilla
• Les anotacions i subratllats els puc sincronitzar fàcilment amb el PC
• Amazon em permet enviar emails a una compte i després això es sincronitza sol amb el Kindle
• Tinc plug-ins/extensions pels navegadors per enviar pàgines webs amb un sol clic al Kindle
• El dispositiu es reconeix com un USB Mass-storage (com un pendrive) al PC, genial per usar-lo amb linux
• El repositori de llibres al PC el tinc amb Calibre i aquest s’enten perfectament amb el Kindle
• La bateria no és un problema
• El carregador de bateria, que no cal portar-lo mai a sobre, és minúscul